El markus es passeja per la història
View more presentations from yyrb.
dimecres, 2 de juny del 2010
dilluns, 31 de maig del 2010
CONCLUSIONS SOBRE L'AVALUACIÓ CONTINUADA
Al començament tot el que girava entorn les qüestions de l’avaluació de coneixements previs em va fer dubtar, desconeixia la materia, em vaig sentir incompetent… Al llarg del semestre i després de, amb molts esforços, seguir l’assignatura i la consecució de les diferents activitats de les PACs, me n’adono que he substituit, reorganitzat i ampliat els meus coneixements inicials. He construit noves interpretacions i representacions, creant nous models mentals que m’han facilitat el canvi conceptual sobre el concepte Ciència Tecnologia i Societat (CTS).
La meva constància, tenacitat i implicació al llarg del semestre han fet que experimentés com a poc a poc m’anava ensortint dels diferents conflictes cognitius que se’ns plantejaven amb les diferents activitats. Aquest procés ha fet que augmentés en mi l’interès, la motivació i el compromís envers la construcció de coneixement sobre la tecnologia educativa, facilitadora de l’aprenentatge significatiu.
Crec que la Tecnologia Educativa és una eina important en el disseny, l’anàlisi i l’avaluació de les activitats d’aprenentatge significatiu i en la resolució dels diferents tipus de problemes que es poden plantejar al llarg de la vida. Facilita la construcció de models mentals que comporten major i millor relació conceptual.
A través de les lectures del material en paper i web, i la realització de les activitats he incorporat nous conceptes que m’han permès substituir, relacionar, reestructurar i ampliar els meus coneixements, vivenciar el meu canvi conceptual.
La primera activitat: l’avaluació inicial i la segona: la creació d’un blog (hipermedi: sistema de recuperació de la informació) i la investigació sobre com crear l’enllaç del mateix a la signatura de la bústia, van crear en mi un conflicte cognitiu que va provocar la necessitat i el desig de descobrir i, investigar per poder trobar solucions i dominar les situacions.
El debat i la pràctica d’argumentació va ser una experiència de comunitat d’aprenentatge. Construcció de coneixement compartit. L’ús del model d’argumentació de Toulmin (premissa, fets, recolzament, excepció, conclusió…) junt amb el posicionament respecte diferents qüestions em van donar seguretat a l’hora d’exposar la meva opinió. Van ser eines que van promoure el canvi conceptual.
La mini 1.3 i la realització del mapa conceptual (eina d’organització semántica) va ser tot un repte. El domini del programa cmaptools (desconegut per a mi) va ser una bona eina per poder relacionar els coneixements teòrics del mòdul i de l’article. El poder comparar el meu mapa amb els dels meus companys i companyes de l’aula em va permetre avaluar, reelaborar i reorganitzar, una vegada més el meu coneixement.
A la minipac 2.2: propi cas amb el format de la base de dades KITE (models d’històries o casos), vaig poder constatar com les tecnologies ens facilitaven el compartir experiències professionals que després podíem aplicar contextualitzant-les.
En el disseny del miniprojecte 2.5 vaig haver de relacionar els conceptes adquirits al llarg del semestre. La confecció d’una fitxa (característiques del disseny de Jonassen) per compartir a l’espai virtual; la mostra de l’aplicació pràctica, l’avaluació (inicial i formativa); l’informe… M’han ajudat a valorar, revisar i ajustar el disseny a les necessitats dels alumnes. A través d’un problema, de les TIC, del rol del profesor (guía, moderador…) i de l’alumne (actiu, implicat…) i el treball cooperatiu es va intentar potenciar l’aprenentatge significatiu i així que els alumnes construissin coneixement.
Tot aquest procés deixa constancia de com la Tecnologia Educativa (TE) facilita, acompanya i promou l’aprenentatge significatiu i funcional que permet el canvi conceptual.
El meu aprenentatge ha estat significatiu ja que s’ha caracteritzat per ser:
• Actiu: actitud i disposició favorable.
• Constructiu: assimilació i acomodació dels nous continguts.
• Col•laboratiu: compartir, col•laborar, demanar ajuda dins la comunitat virtual d’aprenentatge.
• Intencional: desig de descobrir, de practicar i de relacionar.
• Conversacional: debat, argumentació, fòrum, debat de casos.
• Contextual: interacció amb companys/es.
• Reflexiu: reflexió sobre l’après i els processos implicats.
He aconseguit assolir:
Coneixements conceptuals sobre: la relació CTS, la conceptualització i fonamentació de la Tecnologia Educativa, els model mentals, el sistema d’aprenentatge basat ens models d’històries i casos, el canvi conceptual i la resolució de problemes.
Coneixements procedimentals: els mapes conceptuals, l’argumentació (Toulmin), la creació i el manteniment d’un blog, l’experimentació tecnológica (base de dades KITE, Youtube, Second Life i Shideshare), la manipulació d’eines informàtiques com el projector, la càmera digital, els ordinadors i fuls de càlcul per l’autoavaluació.
Coneixements actitudinals: donar i demanar ajuda, compartir coneixement…
La meva qualificació de la Pac 2.5 crec que és una A-
Considero que he après molt, ja que tinc un gran interés i motivació per l'aprenentatge, i m’encanta assolir reptes. Però tot això ha estat posible gràcies a la tutoria electrónica i els recursos de l'aula: fórum i tauler Eines de comunicació i col•laboració. L'aprenentatge s’ha donat dins d'un context social i hem après a partir de la negociació social del significat. A través dels correus hem recolzat la comunicació, hem recollit informació i hem resolt dubtes i problemes… Les converses en col•laboració ens han ajudat a recolzar l'aprenentatge co-construit.
Pot ser en alguns moments m’ha semblat que hi havia massa informació i que el ritme de l’assignatura era massa ràpid, cosa que m’ha arribat a agobiar una mica, però ara fora ja de l’assignatura m'agradaria poder procesar tot de manera més lenta. Crec que aquest aprenentatge m’ajudarà d’ara en endavant a elaborar amb mes seguretat dissenys d’activitats d’ensenyament-aprenentatge mediades per les TIC.
La meva constància, tenacitat i implicació al llarg del semestre han fet que experimentés com a poc a poc m’anava ensortint dels diferents conflictes cognitius que se’ns plantejaven amb les diferents activitats. Aquest procés ha fet que augmentés en mi l’interès, la motivació i el compromís envers la construcció de coneixement sobre la tecnologia educativa, facilitadora de l’aprenentatge significatiu.
Crec que la Tecnologia Educativa és una eina important en el disseny, l’anàlisi i l’avaluació de les activitats d’aprenentatge significatiu i en la resolució dels diferents tipus de problemes que es poden plantejar al llarg de la vida. Facilita la construcció de models mentals que comporten major i millor relació conceptual.
A través de les lectures del material en paper i web, i la realització de les activitats he incorporat nous conceptes que m’han permès substituir, relacionar, reestructurar i ampliar els meus coneixements, vivenciar el meu canvi conceptual.
La primera activitat: l’avaluació inicial i la segona: la creació d’un blog (hipermedi: sistema de recuperació de la informació) i la investigació sobre com crear l’enllaç del mateix a la signatura de la bústia, van crear en mi un conflicte cognitiu que va provocar la necessitat i el desig de descobrir i, investigar per poder trobar solucions i dominar les situacions.
El debat i la pràctica d’argumentació va ser una experiència de comunitat d’aprenentatge. Construcció de coneixement compartit. L’ús del model d’argumentació de Toulmin (premissa, fets, recolzament, excepció, conclusió…) junt amb el posicionament respecte diferents qüestions em van donar seguretat a l’hora d’exposar la meva opinió. Van ser eines que van promoure el canvi conceptual.
La mini 1.3 i la realització del mapa conceptual (eina d’organització semántica) va ser tot un repte. El domini del programa cmaptools (desconegut per a mi) va ser una bona eina per poder relacionar els coneixements teòrics del mòdul i de l’article. El poder comparar el meu mapa amb els dels meus companys i companyes de l’aula em va permetre avaluar, reelaborar i reorganitzar, una vegada més el meu coneixement.
A la minipac 2.2: propi cas amb el format de la base de dades KITE (models d’històries o casos), vaig poder constatar com les tecnologies ens facilitaven el compartir experiències professionals que després podíem aplicar contextualitzant-les.
En el disseny del miniprojecte 2.5 vaig haver de relacionar els conceptes adquirits al llarg del semestre. La confecció d’una fitxa (característiques del disseny de Jonassen) per compartir a l’espai virtual; la mostra de l’aplicació pràctica, l’avaluació (inicial i formativa); l’informe… M’han ajudat a valorar, revisar i ajustar el disseny a les necessitats dels alumnes. A través d’un problema, de les TIC, del rol del profesor (guía, moderador…) i de l’alumne (actiu, implicat…) i el treball cooperatiu es va intentar potenciar l’aprenentatge significatiu i així que els alumnes construissin coneixement.
Tot aquest procés deixa constancia de com la Tecnologia Educativa (TE) facilita, acompanya i promou l’aprenentatge significatiu i funcional que permet el canvi conceptual.
El meu aprenentatge ha estat significatiu ja que s’ha caracteritzat per ser:
• Actiu: actitud i disposició favorable.
• Constructiu: assimilació i acomodació dels nous continguts.
• Col•laboratiu: compartir, col•laborar, demanar ajuda dins la comunitat virtual d’aprenentatge.
• Intencional: desig de descobrir, de practicar i de relacionar.
• Conversacional: debat, argumentació, fòrum, debat de casos.
• Contextual: interacció amb companys/es.
• Reflexiu: reflexió sobre l’après i els processos implicats.
He aconseguit assolir:
Coneixements conceptuals sobre: la relació CTS, la conceptualització i fonamentació de la Tecnologia Educativa, els model mentals, el sistema d’aprenentatge basat ens models d’històries i casos, el canvi conceptual i la resolució de problemes.
Coneixements procedimentals: els mapes conceptuals, l’argumentació (Toulmin), la creació i el manteniment d’un blog, l’experimentació tecnológica (base de dades KITE, Youtube, Second Life i Shideshare), la manipulació d’eines informàtiques com el projector, la càmera digital, els ordinadors i fuls de càlcul per l’autoavaluació.
Coneixements actitudinals: donar i demanar ajuda, compartir coneixement…
La meva qualificació de la Pac 2.5 crec que és una A-
Considero que he après molt, ja que tinc un gran interés i motivació per l'aprenentatge, i m’encanta assolir reptes. Però tot això ha estat posible gràcies a la tutoria electrónica i els recursos de l'aula: fórum i tauler Eines de comunicació i col•laboració. L'aprenentatge s’ha donat dins d'un context social i hem après a partir de la negociació social del significat. A través dels correus hem recolzat la comunicació, hem recollit informació i hem resolt dubtes i problemes… Les converses en col•laboració ens han ajudat a recolzar l'aprenentatge co-construit.
Pot ser en alguns moments m’ha semblat que hi havia massa informació i que el ritme de l’assignatura era massa ràpid, cosa que m’ha arribat a agobiar una mica, però ara fora ja de l’assignatura m'agradaria poder procesar tot de manera més lenta. Crec que aquest aprenentatge m’ajudarà d’ara en endavant a elaborar amb mes seguretat dissenys d’activitats d’ensenyament-aprenentatge mediades per les TIC.
CONCLUSIONS PROJECTE 2.5
L’ avaluació d'aquesta PAC es positiva, amb la pràctica i els resultats obtinguts a partir d’aquest projecte, puc dir que la tecnologia pot conduir a l’aprenentatge significatiu, sempre que l’activitat estigui ben dissenyada, sigui coherent amb els continguts i objectius a treballar, i fonamentada, sigui coherent amb la metodologia emprada. Els alumnes a partir de la seva interacció amb el món de les noves tecnologies, poden crear nous models mentals i un possible canvi conceptual.
L’objectiu d’aquest projecte era el d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament – aprenentatge mediat per les TIC. Al llarg del semestre hem estudiat: la teoria de la comunicació i la seva relació amb la TE, la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge CCEA, Vigotski, Jonassen (1997)... El disseny del projecte s’ha intentat fonamentar en aquesta teoria estudiada. En les activitats que s’han elaborat, s’han tingut en compte els seus coneixements previs, interessos, motivacions... S’ha utilitzat com a estratègia la motivació perquè siguin actius, capaços d’autoregular el seu propi aprenentatge, conscients de com aprenen, organitzar fets, i donar forma i defensar el que diuen... Saber planificar la seva activitat cognitiva, controlar el seu procés intel•lectual i autoavaluar-se.
Penso que els alumnes han assolit els objectius proposats de manera adequada, mitjançant els continguts treballats al llarg de les diferent activitats. Han aconseguit aprenentatge significatiu, aprenentatge constructiu a partir: d’un problema significatiu, del disseny de les activitats, de la interacció social en un context significatiu, d’utilitzar les TIC com a instrument i mediadores d’aprenentatge. En definitiva com diu Ausubel (1978): “Esbrinar el que l’alumne ja sap i ensenyar-li conseqüentment”. Els alumnes han trobat molt interessants, enriquidores i lúdiques les diferents tasques. Han aconseguit relacionar la informació inicial i la nova informació adquirida, cosa que ha afavorit el desenvolupament d’unes habilitats que els ha ajudat a resoldre problemes, utilitzant la creativitat (explorant, indagant, descobrint, comprovant, interactuant), i construint representacions significatives de la història. La seva actitud ha estat receptiva, s’han mostrat oberts, entusiasmats, amb ganes de participar i realitzar el proposat. Els rols de les mestres i dels alumnes han estat un factor importantíssim per aquest aprenentatge.
Preparant el projecte, m’he adonat més que mai que cal que els docents estiguem al dia, ens reciclem contínuament sobre l’ús de les TIC, ja que aquestes ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats. Afavoreixen en els alumnes un aprenentatge útil, que afavoreix la recerca i búsqueda d’informació, i fomenta l’autonomia personal. Però a part de dominar-les és també important saber donar eines perquè puguin fer un bon ús per al seu pròpi aprenentatge.
L’objectiu d’aquest projecte era el d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament – aprenentatge mediat per les TIC. Al llarg del semestre hem estudiat: la teoria de la comunicació i la seva relació amb la TE, la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge CCEA, Vigotski, Jonassen (1997)... El disseny del projecte s’ha intentat fonamentar en aquesta teoria estudiada. En les activitats que s’han elaborat, s’han tingut en compte els seus coneixements previs, interessos, motivacions... S’ha utilitzat com a estratègia la motivació perquè siguin actius, capaços d’autoregular el seu propi aprenentatge, conscients de com aprenen, organitzar fets, i donar forma i defensar el que diuen... Saber planificar la seva activitat cognitiva, controlar el seu procés intel•lectual i autoavaluar-se.
Penso que els alumnes han assolit els objectius proposats de manera adequada, mitjançant els continguts treballats al llarg de les diferent activitats. Han aconseguit aprenentatge significatiu, aprenentatge constructiu a partir: d’un problema significatiu, del disseny de les activitats, de la interacció social en un context significatiu, d’utilitzar les TIC com a instrument i mediadores d’aprenentatge. En definitiva com diu Ausubel (1978): “Esbrinar el que l’alumne ja sap i ensenyar-li conseqüentment”. Els alumnes han trobat molt interessants, enriquidores i lúdiques les diferents tasques. Han aconseguit relacionar la informació inicial i la nova informació adquirida, cosa que ha afavorit el desenvolupament d’unes habilitats que els ha ajudat a resoldre problemes, utilitzant la creativitat (explorant, indagant, descobrint, comprovant, interactuant), i construint representacions significatives de la història. La seva actitud ha estat receptiva, s’han mostrat oberts, entusiasmats, amb ganes de participar i realitzar el proposat. Els rols de les mestres i dels alumnes han estat un factor importantíssim per aquest aprenentatge.
Preparant el projecte, m’he adonat més que mai que cal que els docents estiguem al dia, ens reciclem contínuament sobre l’ús de les TIC, ja que aquestes ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats. Afavoreixen en els alumnes un aprenentatge útil, que afavoreix la recerca i búsqueda d’informació, i fomenta l’autonomia personal. Però a part de dominar-les és també important saber donar eines perquè puguin fer un bon ús per al seu pròpi aprenentatge.
MAPA CONCEPTUAL DEL PROJECTE 2.5 I FONAMENTACIÓ TEÒRICA
En el moment de dissenyar aquest projecte s’han tingut en compte les característiques dels alumnes als que va adreçada: l’edat, el curs, el nivell de competències bàsiques i el nivell de competències tecnològiques, així com els objectius i continguts a aprendre.
El projecte es fonamenta en la teoria constructivista, en l’aprenentatge significatiu, en els models d’històries i en l’ús de les TIC. El projecte neix de la necessitat d’englobar i/o sintetitzar els continguts apresos al llarg del curs en medi social: “la història de la humanitat”. On els alumnes han estat investigant i descobrint les característiques més important de cada etapa històrica: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.
El disseny ajuda a relacionar els coneixements previs dels alumnes amb la nova informació descoberta, seleccionada, organitzada i sintetitzada, cosa que facilita el seu aprenentatge de forma significativa. Es finalitza amb l’exposició dels coneixements adquirits: l’exposició oral recolzada per les imatges i comentaris presentats mitjançant el programa PowerPoint en forma d’història (història de com viuria un nen en les diferents etapes històriques). El fet de presentar els continguts en forma d’història facilita la seva comprensió perquè tot allò que sabem ho recordem en forma d’històries, com diu al mòdul, aquestes són formalismes rics i poderosos per narrar i descriure records. El model d’història facilita la comprensió i el record posterior.
El disseny es basa en les TIC perquè aquestes actualment en la societat, com s’exposa al mòdul 1, abasten tots els sectors i ofereixen noves possibilitats per a l’ensenyança, independentment del nivell o modalitat de formació. Són un mitjà atractiu i motivant per als alumnes, ja que a través d’elles s’impliquen i es comprometen a aprendre. La seva capacitat per a oferir presentacions multimèdia que permeten utilitzar diversitat de símbols i codis, és un fet fonamental: els elements visuals faciliten l’aprenentatge, suposen un recurs per a entendre allò que veuen i els facilita la comprensió dels que se’ls explica.
El projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge, on l'objectiu principal és que l'alumne construeixi coneixement a partir de la seva interacció amb l’entorn (mestre, companys, Internet...). Per tant, els alumnes realitzen un aprenentatge significatiu. Segons Jonassen: “ells són els responsables del seu procés d’aprenentatge, són una part activa, són ells els que han de buscar les qüestions proposades i a la vegada van construint el seu aprenentatge, a partir d’uns coneixements previs (equilibrament) per donar sentir o significat a un problema inicial”.
dimecres, 19 de maig del 2010
FITXA MINIPROJECTE 2.5
Títol de l’activitat
EN MARKUS ES PASSEJA PER LA HISTORIA
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
Aprenents: 25 alumnes de 4t C.M.
Mediadors: mestra tutora i mestra d’EE (jo) com a suport.
Tecnologia mediadora: 30 ordinadors amb connexió a Internet, Power Point (realitzats pels alumnes), projector (per a una visualització posterior).
Descripció del problema:
Els alumnes, al llarg del curs, han treballat les diferent etapes de la història. Ara hauran de posar-se a la pell dún nen que es diu Markus i coneixer i donar a coneixer com viuria aquest en les diferents èpoques.
Conèixer les principals característiques de cada etapa històrica: la prehistòria, l’edad antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.
Estructuració:
Es tracta d’un problema ben estructurat ja que la història i les seves diferents etapes i estan restringides pels continguts que s’han estudiat a la classe, les seves solucions són predictibles i convergents. Requereixen la integració del camp de la història: política, economia, estructura social... Tenen uns objectius clars. Solucions concretes. Requereix que els alumnes exposin i comparteixin el que han après durant el curs. L’estat inicial està ben definit i l’objectiu és clar i ben definit.
Complexitat:
Cert grau de complexitat, ja que requereix per part dels alumnes l’ús d’ habilitats de planificació, autoregulació i comprensió. Però amb les TIC aconseguirem adaptar l’entorn d’aprenentatge a les necessitats dels alumnes.
Especificitat de camp:
És un problema situat i integrat en un context concret: aula d’informàtica durant les hores de medi social, a partir del que els alumnes hauran de desenvolupar d’aprendre i aplicar unes regles adequades, unes habilitats determinades (metacognició, planificació, autoregulació...) per respondre al problema plantejat. Haurà de seguir uns determinats passos per a poder arribar als objectius establerts.
Manera com es planteja el problema:
L’activitat es planteja com a activitat final de curs i on es pregunta: si volen conèixer la història d’un noi que es diu Markus que té el poder de viatjar en el temps... Com han estat molt engrescats amb les diferents èpoques, sobre tot com vivien, què menjaven, qui manava... Ara els toca a ells donar-li vida al personatge del Markus i imaginar-se com viuria segons l’etapa que li toqui viure i que els toqui treballar en grup.
Context de l’activitat:
L’activitat es desenvoluparà al llarg de les 2 hores setmanals de medi social que té assignades el curs de 4t C.M.
Els alumnes treballaran en grups de 5, seguint el mètode dels grups cooperatius (la treballat al llarg de la seva escolaritat).
Es realitzarà entre l’aula ordinària i l’àmplia aula d’informàtica, en la que tutora i mestra d’Educació Especial comparteixen espai, seguint una concepció interactiva i una metodologia inclusiva en la resposta a les necessitats dels alumnes.
Característiques dels aprenents:
Es tracta de 25 alumnes entre 9-10 anys. Amb un 73% d’immigració. De nivell social i econòmic baix. El seus coneixements informàtics són adequats per l’edat. Els encanta anar a la sala d’informàtica, els motiva molt, la qual cosa augmenta el seu ritme i la seva capacitat d’aprenentatge. El seu comportament és positiu i la seva actitud és molt participativa a l’hora d’emprendre noves activitats. És un grup amb molta implicació i amb moltes ganes d’aprendre. L’ambient que creen entre tots a l’aula facilita i optimitza el procés d’ensenyament- aprenentatge.
Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o mostrar:
L’objectiu principal és: elaborar una història amb el personatge d’en Markus, utilitzant el programa power point (imatges i text) per sintetitzar i exposar les idees principals de cada etapa històrica.
Les competències ha d’assolir:
•Gestionar la informació fent servir diferents suports (l’ordinador, el canó, apunts i activitats fetes a la classe durant el curs: esquemes, mapes conceptuals de cada època...).
•Desenvolupar habilitats de selecció, organització i síntesi de la informació més rellevant de cada etapa històrica.
•Adquirir coneixements sobre el funcionament i la utilitat del Power Point.
•Buscar imatges adequades en el buscador de Google i enganxar-les.
•Desenvolupar les habilitats lecto-escriptores: estructura de la frase, concordances, vocabulari adequat...
•Desenvolupar habilitats comunicatives: pressa de torns de conversa, tria de decisions, exposició oral...
•Valorar la tecnologia com a quelcom necessari en les nostres vides.
Continguts:
-Saber teòric (coneixements)/ Conceptuals
Power Point.
Característiques principals de les diferents èpoques de la història: prehistòria, edat antiga, edat clàssica, edat moderna i edat contemporània.
-Saber pràctic (habilitats i destreses)/ Procedimentals
Us de les Tics per organitzar sintetitzar la informació.
Diàleg com a via de comunicació.
-Saber ser/ Actitudinals
Implicació i participació.
Respecte pels torns de conversa.
Tolerància per les diferents opinions.
Establiment d’acords en el sí dels grups de treball.
Seqüència d’activitats i fonamentació psicopedagògica per a l’acció mitjançant
el paper mediador de les TIC:
Sessió 1: a l’aula ordinària. Presentació de l’activitat, formació de grups i repartiment de rols (dinamitzador,-secretari, escriptors i buscadors d’imatges), tria de l’època històrica desitjada grup-classe (per votacions).
Sessió 2: a l’aula ordinària. Treball en grup: esquema i resum del que sabem sobre l’època triada i allò què volem exposar.
Sessió 3: a l’aula d’informàtica. Presentació del nou programa amb el que treballaran: Power Point. Primers contactes, primeres proves...
Sessió 4: a l’aula d’informàtica. Posada en marxa del procés de selecció, organització i síntesi de la informació que tenien i que volien exposar. Posada en marxa del procés lecto-escriptor mitjançant el programa power point.
Sessió 5: a l’aula d’informàtica. Posada en marxa del procés de busca de les imatges digitals que buscaran a través de google i que acompanyaran les seves explicacions escrites.
Sessió 6: Elaboració del Power Point.
Sessió 7: Fi del power point.
Sessió 8: a l’aula ordinària. Valoració del treball en grup. Enquesta de rols i participació.
Sessió 9: a l’aula ordinària. Exposició oral per grups de la seva època històrica, acompanyat pel power point visualitzat a través del projector.
Sessió 10: a l’aula ordinària. Valoració individual del power point elaborat en grup.
El disseny i les activitats estan adequades al nivell d’aprenentatge, edat... on s'ha tingut molt en compte els coneixements previs de l'alumne. I es fonamenten en l’ús de les TIC, en l’aprenentatge significatiu i en els models d’històries.
“Les TIC en la societat abasten tots els sectors i ofereixen una nova sèrie de possibilitats per a l’acte formatiu, independentment del nivell o modalitat de formació”. Són un mitjà atractiu i motivador pels alumnes, a través del que s’impliquen i es comprometen a aprendre.
El projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge, on l'objectiu principal és que l'alumne construeixi coneixement a partir de la seva interacció amb l’entorn (mestre, companys, internet...). Per tant, els alumnes realitzen un aprenentatge significatiu, segons Jonassen: “ells són els responsables del seu procés d’aprenentatge, són una part activa, són ells els que han de buscar les qüestions proposades i a la vegada van construint el seu aprenentatge, a partir d’uns coneixements previs (equilibrament) per donar sentir o significat a un problema inicial”.
El disseny ajuda a relacionar els coneixements previs dels alumnes amb la nova informació seleccionada, organitzada, sintetitzada, la qual cosa facilita el seu aprenentatge de forma significativa. Es finalitza amb l’exposició dels coneixements adquirits. L’exposició del power point en forma d’història facilitarà la comprensió i el record posterior.
Procediments i criteris d’avaluació:
L’avaluació serà continuada i formativa. Es partirà d’una avaluació inicial (esquema, mapa de conceptes previ) i s’anirà observant el treball realitzat per cada grup al llarg de les sessions, valorant la implicació, el interès, l’actitud, la participació, l’execució dels rols, l’establiment d’acords... i la feina feta durant la sessió.
L’avaluació final vindrà marcada pel power point elaborat i per l’exposició oral, així com per les autovaloracions individuals (enquestes) i en grup de la pròpia feina.
EN MARKUS ES PASSEJA PER LA HISTORIA
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
Aprenents: 25 alumnes de 4t C.M.
Mediadors: mestra tutora i mestra d’EE (jo) com a suport.
Tecnologia mediadora: 30 ordinadors amb connexió a Internet, Power Point (realitzats pels alumnes), projector (per a una visualització posterior).
Descripció del problema:
Els alumnes, al llarg del curs, han treballat les diferent etapes de la història. Ara hauran de posar-se a la pell dún nen que es diu Markus i coneixer i donar a coneixer com viuria aquest en les diferents èpoques.
Conèixer les principals característiques de cada etapa històrica: la prehistòria, l’edad antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.
Estructuració:
Es tracta d’un problema ben estructurat ja que la història i les seves diferents etapes i estan restringides pels continguts que s’han estudiat a la classe, les seves solucions són predictibles i convergents. Requereixen la integració del camp de la història: política, economia, estructura social... Tenen uns objectius clars. Solucions concretes. Requereix que els alumnes exposin i comparteixin el que han après durant el curs. L’estat inicial està ben definit i l’objectiu és clar i ben definit.
Complexitat:
Cert grau de complexitat, ja que requereix per part dels alumnes l’ús d’ habilitats de planificació, autoregulació i comprensió. Però amb les TIC aconseguirem adaptar l’entorn d’aprenentatge a les necessitats dels alumnes.
Especificitat de camp:
És un problema situat i integrat en un context concret: aula d’informàtica durant les hores de medi social, a partir del que els alumnes hauran de desenvolupar d’aprendre i aplicar unes regles adequades, unes habilitats determinades (metacognició, planificació, autoregulació...) per respondre al problema plantejat. Haurà de seguir uns determinats passos per a poder arribar als objectius establerts.
Manera com es planteja el problema:
L’activitat es planteja com a activitat final de curs i on es pregunta: si volen conèixer la història d’un noi que es diu Markus que té el poder de viatjar en el temps... Com han estat molt engrescats amb les diferents èpoques, sobre tot com vivien, què menjaven, qui manava... Ara els toca a ells donar-li vida al personatge del Markus i imaginar-se com viuria segons l’etapa que li toqui viure i que els toqui treballar en grup.
Context de l’activitat:
L’activitat es desenvoluparà al llarg de les 2 hores setmanals de medi social que té assignades el curs de 4t C.M.
Els alumnes treballaran en grups de 5, seguint el mètode dels grups cooperatius (la treballat al llarg de la seva escolaritat).
Es realitzarà entre l’aula ordinària i l’àmplia aula d’informàtica, en la que tutora i mestra d’Educació Especial comparteixen espai, seguint una concepció interactiva i una metodologia inclusiva en la resposta a les necessitats dels alumnes.
Característiques dels aprenents:
Es tracta de 25 alumnes entre 9-10 anys. Amb un 73% d’immigració. De nivell social i econòmic baix. El seus coneixements informàtics són adequats per l’edat. Els encanta anar a la sala d’informàtica, els motiva molt, la qual cosa augmenta el seu ritme i la seva capacitat d’aprenentatge. El seu comportament és positiu i la seva actitud és molt participativa a l’hora d’emprendre noves activitats. És un grup amb molta implicació i amb moltes ganes d’aprendre. L’ambient que creen entre tots a l’aula facilita i optimitza el procés d’ensenyament- aprenentatge.
Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o mostrar:
L’objectiu principal és: elaborar una història amb el personatge d’en Markus, utilitzant el programa power point (imatges i text) per sintetitzar i exposar les idees principals de cada etapa històrica.
Les competències ha d’assolir:
•Gestionar la informació fent servir diferents suports (l’ordinador, el canó, apunts i activitats fetes a la classe durant el curs: esquemes, mapes conceptuals de cada època...).
•Desenvolupar habilitats de selecció, organització i síntesi de la informació més rellevant de cada etapa històrica.
•Adquirir coneixements sobre el funcionament i la utilitat del Power Point.
•Buscar imatges adequades en el buscador de Google i enganxar-les.
•Desenvolupar les habilitats lecto-escriptores: estructura de la frase, concordances, vocabulari adequat...
•Desenvolupar habilitats comunicatives: pressa de torns de conversa, tria de decisions, exposició oral...
•Valorar la tecnologia com a quelcom necessari en les nostres vides.
Continguts:
-Saber teòric (coneixements)/ Conceptuals
Power Point.
Característiques principals de les diferents èpoques de la història: prehistòria, edat antiga, edat clàssica, edat moderna i edat contemporània.
-Saber pràctic (habilitats i destreses)/ Procedimentals
Us de les Tics per organitzar sintetitzar la informació.
Diàleg com a via de comunicació.
-Saber ser/ Actitudinals
Implicació i participació.
Respecte pels torns de conversa.
Tolerància per les diferents opinions.
Establiment d’acords en el sí dels grups de treball.
Seqüència d’activitats i fonamentació psicopedagògica per a l’acció mitjançant
el paper mediador de les TIC:
Sessió 1: a l’aula ordinària. Presentació de l’activitat, formació de grups i repartiment de rols (dinamitzador,-secretari, escriptors i buscadors d’imatges), tria de l’època històrica desitjada grup-classe (per votacions).
Sessió 2: a l’aula ordinària. Treball en grup: esquema i resum del que sabem sobre l’època triada i allò què volem exposar.
Sessió 3: a l’aula d’informàtica. Presentació del nou programa amb el que treballaran: Power Point. Primers contactes, primeres proves...
Sessió 4: a l’aula d’informàtica. Posada en marxa del procés de selecció, organització i síntesi de la informació que tenien i que volien exposar. Posada en marxa del procés lecto-escriptor mitjançant el programa power point.
Sessió 5: a l’aula d’informàtica. Posada en marxa del procés de busca de les imatges digitals que buscaran a través de google i que acompanyaran les seves explicacions escrites.
Sessió 6: Elaboració del Power Point.
Sessió 7: Fi del power point.
Sessió 8: a l’aula ordinària. Valoració del treball en grup. Enquesta de rols i participació.
Sessió 9: a l’aula ordinària. Exposició oral per grups de la seva època històrica, acompanyat pel power point visualitzat a través del projector.
Sessió 10: a l’aula ordinària. Valoració individual del power point elaborat en grup.
El disseny i les activitats estan adequades al nivell d’aprenentatge, edat... on s'ha tingut molt en compte els coneixements previs de l'alumne. I es fonamenten en l’ús de les TIC, en l’aprenentatge significatiu i en els models d’històries.
“Les TIC en la societat abasten tots els sectors i ofereixen una nova sèrie de possibilitats per a l’acte formatiu, independentment del nivell o modalitat de formació”. Són un mitjà atractiu i motivador pels alumnes, a través del que s’impliquen i es comprometen a aprendre.
El projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge, on l'objectiu principal és que l'alumne construeixi coneixement a partir de la seva interacció amb l’entorn (mestre, companys, internet...). Per tant, els alumnes realitzen un aprenentatge significatiu, segons Jonassen: “ells són els responsables del seu procés d’aprenentatge, són una part activa, són ells els que han de buscar les qüestions proposades i a la vegada van construint el seu aprenentatge, a partir d’uns coneixements previs (equilibrament) per donar sentir o significat a un problema inicial”.
El disseny ajuda a relacionar els coneixements previs dels alumnes amb la nova informació seleccionada, organitzada, sintetitzada, la qual cosa facilita el seu aprenentatge de forma significativa. Es finalitza amb l’exposició dels coneixements adquirits. L’exposició del power point en forma d’història facilitarà la comprensió i el record posterior.
Procediments i criteris d’avaluació:
L’avaluació serà continuada i formativa. Es partirà d’una avaluació inicial (esquema, mapa de conceptes previ) i s’anirà observant el treball realitzat per cada grup al llarg de les sessions, valorant la implicació, el interès, l’actitud, la participació, l’execució dels rols, l’establiment d’acords... i la feina feta durant la sessió.
L’avaluació final vindrà marcada pel power point elaborat i per l’exposició oral, així com per les autovaloracions individuals (enquestes) i en grup de la pròpia feina.
dilluns, 3 de maig del 2010
CONCLUSIONS MINI 2.3
La base de dades de KITE m’ha permès construir models a partir de les experiències d’altres persones. Primer, la seva estructura per a cercar experiències facilita la búsqueda d’allò que cerques, recerca que respon a la motivació (implicació activa en el procés), que parteix d’una contextualització i familiarització amb l’objecte d’estudi. I segon, la seva estructura de variables ajuda a fer una lectura ràpida de l’experiència presentada, detallant les variables més importants del cas. Això ajuda a gestionar el temps i dóna una visió inicial del cas (després exposat més exhaustivament en l’entrevista), això facilita l’estructuració clara i lògica dels continguts i la representació física dels processos mentals.
Tant la base de casos KITE com els casos aportats pels meus companys i companyes a la carpeta del fòrum: ”modelant històries” han estat una font de consulta que m’ha obert la ment cap a noves possibilitats d’aplicació i ús de les TIC en el procés d’ensenyament – aprenentatge, i que considero com un referent útil per a la futura planificació i disseny d’activitats que incloguin la utilització de les TIC.
Gràcies a aquesta tasca he pogut descobrir una nova manera d’aprendre. Si abans creia que apreníem a través de l’experiència directa amb l’entorn (Piaget), ara se que es pot aprendre a través de les vivències dels altres, el raonament basat en casos. Aquest implica quatre processos: recordar casos similars, reutilitzar aquesta informació per a solucionar nous problemes, revisar la solució proposada i retenir l’experiència per a properes situacions. Des d’aquest raonament cobra importància els models d’històries o experiències i l’ús de les TIC per a gestionar i aplicar-los a través de bases de dades indexades, creant sistemes d’intel•ligència artificial.
Resumint, els models d’històries, el raonament basat en casos i l’ús de les TIC m’han ajudat a entendre que es pot aprendre, construir coneixement, a partir de les vivències dels altres, revisant i reorganitzant l’aprés. La qual cosa m’ha permès desenvolupar les meves pròpies idees i opinions, contrastant semblances i diferències entre aquestes experiències, i reestructurar, ampliar i modificar els meus models mentals sobre el procés d’ensenyament - aprenentatge, donant lloc a nous models més complexos. Per tant, s’ha tornat a produir en mi un canvi conceptual i un aprenentatge significatiu útil per a la meva pràctica docent amb els meus alumnes.
Una de les experiències, de la base KITE, que m’ha cridat l’atenció és el cas 1152-1 per la seva senzillesa, on s’explica que els alumnes de 5è grau fan d’escriptors i il•lustradors d’una història que desenvolupen i que finalitza amb la creació d’un llibre. Els estudiants utilitzen el processador de textos. El professor promou la motivació perquè els alumnes escriguin un text que aniran revisant, modificant i millorant.
L’ús del processador de textos per fomentar el treball col•laboratiu, l’autocorrecció, la creativitat, l’autoestima m’ha influït. Si abans no pensava que aquest recurs tan senzill pogués ser tan atractiu per als alumnes, ja que sempre he pensat en programes més sofisticats per aconseguir bons resultats. Però me n’adono cada cop més que no és l’eina en si sinó també l’ús i la finalitat per la que s’utilitzi.
Una altra experiència que m’ha cridat l’atenció, però d’entre els casos dels companys de l’aula, és el presentat per la Judith Güell Serra, anomenat “Aprenem a tocar la trompeta” on es fa ús d’un programa anomenat “SmartMusic”. (http://www.smartmusic.com/). Aquest serveix per afavorir l’aprenentatge d’instruments musicals com ara la trompeta. És tracta d’un programa informàtic on poden accedir els estudiants de totes les edats (per tenir-hi accés cal donar-se d’alta i pagar una quota anual).Disposa de molts recursos: biblioteca de partitures (clàssica/moderna), acompanyament quan toquen, puntuació al moment, ritmes, dictats, solos... Permet que els alumnes es gravin des de casa i desprès enviar-ho al professor, proporciona molta interacció...
diumenge, 18 d’abril del 2010
CONCLUSIONS SOBRE EL CANVI CONCEPTUAL
Els meus escasos coneixements en l’àmbit, el nou model de tutorització que implica un canvi en el paper del docent (el coneixement no es transmet a través de la instrucció sinó que es construeix a partir de pertorbacions), i les diferents miniactivitats plantejades han produït en mi un desequilibri, una dissonància que ha despertat la intenció d’aprendre, un compromís cognitiu cap a l'aprenentatge, des d’aquest moment he estat oberta a la incorporació de nous models mentals. He tingut un paper central i actiu en el meu propi procés d’aprenentatge.
Les lectures del mòdul de J. Cabero i de l’article de Tirado, les aportacions al debat mitjançant el model d’argumentació de Toulmin, la construcció d’un primer mapa conceptual inicial rudimentari, fet amb llapis i paper, i un altre posterior, mitjançant el programa informàtic c-maptools, han estat moltes de les eines que han afavorit el poder fer representacions mentals sobre aquest àmbit a partir de la meva interacció amb aquest, i a partir d’aquí i de la interació i posada en comú dels models mentals dels altres companys i companyes (c-maps intercanviats al fòrum) he reflexionat, construit, desconstruit, reestructurat el meu propi model. Cada ment és única i per tant hi ha múltiples perspectives del món, aprendre és un diàleg intern i social.
El fet de comparar models que representen sistemes conceptuals desproporcionats (mapa conceptual incial sobre la relació entre CTS amb el realitzat a la mini 1.3) m’ha ajudat a descobrir les anomalies o errors conceptuals i m’ha atorgat més possibilitats a l’hora de revisar i reestructurar l’estructura conceptual. És aquesta una eina molt eficaç per poder estimular i valorar el canvi conceptual.
Cal dir que els dos mapes van ser elaborats en moments diferents del procés d’aprenentatge. Veig un mapa inicial senzill, on apareixen els quatre conceptes com a blocs independents amb entitat pròpia, neutrals, amb unes relacions poc matissades i difoses, aquest mapa reflecteix uns coneixements previs escasos, un model mental gairebé inexistent, una reflexió poc científica i amb manca d’argumentació. Ja no m’atreveixo a dir que és un mapa conceptual sinó més aviat una esquema massa simple on figuren pocs conceptes i sense pràcticament relació amb ells. En canvi el mapa conceptual, mini 1.3, ja és diferent, pensó que sí que es pot dir que ja és un mapa conceptual, on es fa extern un model mental més complert, tot i que encara està en vies d’evolució, es pot observar com ha augmentat el nombre de conceptes, la complexitat d’aquests i de la seva relació. Els meus coneixements previs (mapa inicial) s’han modificat a mesura que s'ha anat incorporant informació nova, nous conceptes. La reorganització d’aquests en la meva xarxa conceptual ha donat lloc a un procès de canvi conceptual fins a construir un nou aprenentatge (mapa conceptual1.3).
Amb aquesta activitat he pogut reflexionar sobre el que estic aconseguint, com ho estic fent, quins són els canvis que està provocant en mi... Estic satisfeta, tot i que em comporta molt d’esforç i moltes hores de dedicació.
Sóc conscient de com s'ha incrementat el meu coneixement, s'ha enriquit i ara puc dir que tinc unes idees mes clares i fer-mes. Des del començament del semestre fins ara crec que s’ha produït un veritable canvi conceptual en el que el resultat d’aquest aprenentatge significatiu són nous models mentals dels fenòmens que he pogut explorar i manipular. Considero que és per això que he iniciat un procés de canvi conceptual i em veig amb la necessitat de reorganitzar les estructures del coneixement que tenia.I deixa la porta oberta per continuar-ho fent...
Actualment la influència de les TIC en la societat ja ha arribat a tots els àmbits, i l’educació es un d’ells, implica noves formes i estratègies d’ensenyament-aprenentatge. Amb l'us de les tecnologies s’afavoreix l’aprenentatge actiu, intencional, constructiu i col.laboratiu propi de l’aprenentatge significatiu del constructivisme. He après molt amb la guia i l'orientació per part del consultor (tot i que des del començament no entenia ben be quina era aquesta manera de treballar, que es pretenia... Crec que mai l'havia experimentada), i amb les aportacions dels companys i companyes. He experimentat les possibilitats educatives que tenen les TIC dins l’ensenyament, la construcció de models, la solució de problemes, l'argumentació... (activitats constructivistes). Crec que aquest és l’exemple més viu i conscient que tinc sobre el procés de canvi conceptual. Crec que sempre hi ha canvi conceptual quan es construeix coneixement, però el problema és que no sempre som conscients i llavors no podem autoregular el nostre procès i desenvolupar la competència de la metacognició, l'autoregulació...
Penso que com a professional de l'educació he de ser capaç, a partir d'ara, d'acceptar l’ensenyament com una forma de solucionar problemes, de reconèixer camps de contingut, sistemes, problemes i experiències per poder modelar-les amb les eines adequades (jo he aprés a fer servir més d’una eina que desconeixia), i reconèixer que poden haver-hi diferents tipus de solució, tantes com a ments hi ha.
Crec que l’aprenentatge que estic experimentant i que no el dono per acabat… és significatiu, perquè ha implicat un canvi conceptual i s’ha basat en els principis que aquest defensa:
Actiu: hi ha hagut compromís cognitiu.
Col·laboratiu: treball cooperatiu, participació i contribucions de tota la comunitat: alumnes i consultor.
-Constructiu: adaptació de la nova informació als meus coneixements previs, modificant esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.
-Intencional: actiu i voluntari.
-Conversacional: comunitat on construïm coneixement a través de la interacció i el diàleg.
-Contextualitzat: les activitats significatives.
-Reflexiu: revisió, autoavaluació, autoregulació dels propis coneixements.
Les lectures del mòdul de J. Cabero i de l’article de Tirado, les aportacions al debat mitjançant el model d’argumentació de Toulmin, la construcció d’un primer mapa conceptual inicial rudimentari, fet amb llapis i paper, i un altre posterior, mitjançant el programa informàtic c-maptools, han estat moltes de les eines que han afavorit el poder fer representacions mentals sobre aquest àmbit a partir de la meva interacció amb aquest, i a partir d’aquí i de la interació i posada en comú dels models mentals dels altres companys i companyes (c-maps intercanviats al fòrum) he reflexionat, construit, desconstruit, reestructurat el meu propi model. Cada ment és única i per tant hi ha múltiples perspectives del món, aprendre és un diàleg intern i social.
El fet de comparar models que representen sistemes conceptuals desproporcionats (mapa conceptual incial sobre la relació entre CTS amb el realitzat a la mini 1.3) m’ha ajudat a descobrir les anomalies o errors conceptuals i m’ha atorgat més possibilitats a l’hora de revisar i reestructurar l’estructura conceptual. És aquesta una eina molt eficaç per poder estimular i valorar el canvi conceptual.
Cal dir que els dos mapes van ser elaborats en moments diferents del procés d’aprenentatge. Veig un mapa inicial senzill, on apareixen els quatre conceptes com a blocs independents amb entitat pròpia, neutrals, amb unes relacions poc matissades i difoses, aquest mapa reflecteix uns coneixements previs escasos, un model mental gairebé inexistent, una reflexió poc científica i amb manca d’argumentació. Ja no m’atreveixo a dir que és un mapa conceptual sinó més aviat una esquema massa simple on figuren pocs conceptes i sense pràcticament relació amb ells. En canvi el mapa conceptual, mini 1.3, ja és diferent, pensó que sí que es pot dir que ja és un mapa conceptual, on es fa extern un model mental més complert, tot i que encara està en vies d’evolució, es pot observar com ha augmentat el nombre de conceptes, la complexitat d’aquests i de la seva relació. Els meus coneixements previs (mapa inicial) s’han modificat a mesura que s'ha anat incorporant informació nova, nous conceptes. La reorganització d’aquests en la meva xarxa conceptual ha donat lloc a un procès de canvi conceptual fins a construir un nou aprenentatge (mapa conceptual1.3).
Amb aquesta activitat he pogut reflexionar sobre el que estic aconseguint, com ho estic fent, quins són els canvis que està provocant en mi... Estic satisfeta, tot i que em comporta molt d’esforç i moltes hores de dedicació.
Sóc conscient de com s'ha incrementat el meu coneixement, s'ha enriquit i ara puc dir que tinc unes idees mes clares i fer-mes. Des del començament del semestre fins ara crec que s’ha produït un veritable canvi conceptual en el que el resultat d’aquest aprenentatge significatiu són nous models mentals dels fenòmens que he pogut explorar i manipular. Considero que és per això que he iniciat un procés de canvi conceptual i em veig amb la necessitat de reorganitzar les estructures del coneixement que tenia.I deixa la porta oberta per continuar-ho fent...
Actualment la influència de les TIC en la societat ja ha arribat a tots els àmbits, i l’educació es un d’ells, implica noves formes i estratègies d’ensenyament-aprenentatge. Amb l'us de les tecnologies s’afavoreix l’aprenentatge actiu, intencional, constructiu i col.laboratiu propi de l’aprenentatge significatiu del constructivisme. He après molt amb la guia i l'orientació per part del consultor (tot i que des del començament no entenia ben be quina era aquesta manera de treballar, que es pretenia... Crec que mai l'havia experimentada), i amb les aportacions dels companys i companyes. He experimentat les possibilitats educatives que tenen les TIC dins l’ensenyament, la construcció de models, la solució de problemes, l'argumentació... (activitats constructivistes). Crec que aquest és l’exemple més viu i conscient que tinc sobre el procés de canvi conceptual. Crec que sempre hi ha canvi conceptual quan es construeix coneixement, però el problema és que no sempre som conscients i llavors no podem autoregular el nostre procès i desenvolupar la competència de la metacognició, l'autoregulació...
Penso que com a professional de l'educació he de ser capaç, a partir d'ara, d'acceptar l’ensenyament com una forma de solucionar problemes, de reconèixer camps de contingut, sistemes, problemes i experiències per poder modelar-les amb les eines adequades (jo he aprés a fer servir més d’una eina que desconeixia), i reconèixer que poden haver-hi diferents tipus de solució, tantes com a ments hi ha.
Crec que l’aprenentatge que estic experimentant i que no el dono per acabat… és significatiu, perquè ha implicat un canvi conceptual i s’ha basat en els principis que aquest defensa:
Actiu: hi ha hagut compromís cognitiu.
Col·laboratiu: treball cooperatiu, participació i contribucions de tota la comunitat: alumnes i consultor.
-Constructiu: adaptació de la nova informació als meus coneixements previs, modificant esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.
-Intencional: actiu i voluntari.
-Conversacional: comunitat on construïm coneixement a través de la interacció i el diàleg.
-Contextualitzat: les activitats significatives.
-Reflexiu: revisió, autoavaluació, autoregulació dels propis coneixements.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
